Fisterra

Un any després he tingut que tornar a creuar les muntanyes per a entendre que per a arribar hi ha que caminar i que en el camí està l'essència...

1 comentari:

Enro ha dit...

l'acció d'aplegar, acabar el viatge, cremar, renovar-se...crec que en cap lloc es tan palpable aquesta sensació front l'horitzo infinit del vell mon...es com reduir el temps i trobarte al costat de tots els peregrins que algún dia van portar fins alli el seu viatge...a penes has donat mitja volta el camí torna a començar, el temps corre i es hora de caminar fent servir tot l'apres